Equipo » Sergi Dies

sergi-d

Sergi Dies

Sergi Dies. Montador, guionista y realizador.

Viu a la Serra d’Aracena, Huelva, gaudint dels passeigs i de la cura de l’hort i dels veïns. Procura no deixar de fer recitals poètics acompanyat d’un trombó i altres músics amics d’allí on para, convençut que “no hi ha mar… que per bé no vingui”.

Creu i crea en un cine que en allò cultural formi part de la societat i la nodreixi i la modifiqui generant realitats des de la informació i la documentació de punts de vista existents; i no aconsegueix deixar de participar en projectes fílmics quan els sent afins i necessaris.

Llicenciat en Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra el 1997 en l’especialitat de guió i realització.

El interès pel llenguatge en general i el fílmic en especial, el porten a iniciar-se en el muntatge buscant sortides laborals que permetessin un aprenentatge continu:

Es forma en l’ofici de muntador treballant en publicitat (spots per a televisió i cine i vídeos industrials) i televisió (reportatges periodístics, concursos, series de dibuixos animats). Coincidir amb Joaquim Jordà l’hi obre el món del muntatge-escriptura en el que amb els anys s’ha especialitzat agrupant la tècnica i la narrativa en les seves facetes de muntador i de guionista:

Ha treballat com a muntador de les pel·lícules de Joaquim Jordà: Monos como Becky (1999), De nens (2003) i Descontrol urbano (2005); la telemovie L’estratègia del cucut (2001), de Sílvia Quer; 200 Km.(2003), del colectivo Discusión 14; Un café a l’Hamsa (2004), de Didac Micaló y Laia Manresa; els curtmetratges Microscopías (2003), Rouch un Noir (2004),Esbozo (2004), Dos cuentos que caben en la palma de una mano (2007), Las variaciones Marker (2007), i el documental El moviment perpetu (2013) amb Isaki Lacuesta; La doble vida del Faquir (2005), de Elisabet Cabeza i Esteve Riambau; El taxista Ful (2005), de Jo Sol; en el projecte col·lectiu Entre el dictador i jo (2005), la peça de Mònica Rovira; Dies d’agost (2006), de Marc Recha; Un lugar en el cine de Alberto Morais (co-muntat con Julia Juaniz); El somni (2008) de Christophe Farnarier; Familystrip (2009), de Luis Miñarro; Una cullera a la butxaca (2010) de Mireia Ibars; Miguel Vega Cruz “El Niño Miguel” (2010), de Nacho Martín; els curtmetratges Casual(2008), i Morir cada día (2010) de Aitor Echeverría; y las videodanzas Fao (2010) i El mur (2013), de Carolina Alejos y Aitor Echeverría; Morir de dia (2010), de Laia Manresa y Sergi Dies; i en procés con Loba, de Catherine Béchard.

En l’àmbit dels espectacles en viu i exposicions d’art ha treballat amb Marcel·lí Antúnez muntant les imatges audiovisuals de l’espectacle Transpermia i el vídeo interactiu per a l’exposició DMD i de la instal·lació interactiva Hipermembrana y Metamembrana; i ha treballat en Lisboa amb el realitzador portuguès Edgar Pêra en espectacles en viu de projecció d’imatges amb música en directe.

En l’àmbit de la docència ha sigut professor de muntatge a la Facultat de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra; ha impartit cursos de muntatge en el Servei Ocupacional de Catalunya (SOC); ha impartit cursos i seminaris de muntatge aplicat al documental a l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), en la Universitat de Girona, en la Universitat de Màlaga, i en el Màster d’Antropologia Visual de la Universitat de Barcelona; i tallers amb Isaki Lacuesta al Centro Galego das Artes da Imaxe (CGAI) i al Centro Atlántico de Arte Moderno (CAAM).